Fa poc en el marc de les jornades de valors vam poder gaudir, poques persones per cert , d’una sessió fòrum on l’eix central va estar el visionat del documental, realitzat per la TV3, la convivència a l’edifici Walden de Sant Just Desvern.
Les similituds amb Badia eren moltes. Una historia curta. Una estructura de vivenda molt concreta, un macro edifici amb 400 vivendes, creada del no res per donar aixopluc a la vora de 1000 persones. Un inici complicat estigmatitza a l’edifici i als seus residents. Però malgrat això les dificultats es converteixen en reptes i el waldenites lideren una transformació que els converteix en una comunitat viva i orgullosa.
Però mentres els primers residents mostren l’orgull de ser waldenites, de ser part protagonista de la transformació, les noves generacions i una part important dels nous residents són aliens a aquesta vinculació afectiva que genera comunitat.
Amb el ponent vàrem arribar a la conclusió que calia treballar, que calia saber traslladar aquesta memòria viva. Treballar la memòria viva per no oblidar d'on venim. Treballar la memòria viva per continuar orientant la nostra feina de futur. Treballar la memòria viva per donar pas a que els nous residents puguin ser també actors i corresponsables del nou futur de la seva comunitat, ja sigui a l’edifici Walden o a Badia del Vallès.
Aquest reportatge i el ric debat posterior que es va fer, em va permetre recordar moltes vivències i anècdotes de la nostra curta historia badienca. Però si alguna cosa em quedava clar és que el nostre èxit fins ara com a comunitat, ha estat aconseguir ser tots plegats actors protagonistes de la construcció de la nostra ciutat. L’èxit futur d’aquesta construcció constant i dinàmica de la nostra ciutat serà la capacitat que tinguem tots plegats per traslladar la nostra memòria viva i crear els mecanismes per facilitar que tothom pugui trobar el seu espai, el seu moment per ser protagonista d’aquest projecte comunitari que es diu Badia del Vallès.
Les similituds amb Badia eren moltes. Una historia curta. Una estructura de vivenda molt concreta, un macro edifici amb 400 vivendes, creada del no res per donar aixopluc a la vora de 1000 persones. Un inici complicat estigmatitza a l’edifici i als seus residents. Però malgrat això les dificultats es converteixen en reptes i el waldenites lideren una transformació que els converteix en una comunitat viva i orgullosa.
Però mentres els primers residents mostren l’orgull de ser waldenites, de ser part protagonista de la transformació, les noves generacions i una part important dels nous residents són aliens a aquesta vinculació afectiva que genera comunitat.
Amb el ponent vàrem arribar a la conclusió que calia treballar, que calia saber traslladar aquesta memòria viva. Treballar la memòria viva per no oblidar d'on venim. Treballar la memòria viva per continuar orientant la nostra feina de futur. Treballar la memòria viva per donar pas a que els nous residents puguin ser també actors i corresponsables del nou futur de la seva comunitat, ja sigui a l’edifici Walden o a Badia del Vallès.
Aquest reportatge i el ric debat posterior que es va fer, em va permetre recordar moltes vivències i anècdotes de la nostra curta historia badienca. Però si alguna cosa em quedava clar és que el nostre èxit fins ara com a comunitat, ha estat aconseguir ser tots plegats actors protagonistes de la construcció de la nostra ciutat. L’èxit futur d’aquesta construcció constant i dinàmica de la nostra ciutat serà la capacitat que tinguem tots plegats per traslladar la nostra memòria viva i crear els mecanismes per facilitar que tothom pugui trobar el seu espai, el seu moment per ser protagonista d’aquest projecte comunitari que es diu Badia del Vallès.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada